Avui parlem amb... Lídia Sala

Hola Lídia

Molta gent jove del club et coneix perquè has tingut la teva filla Carla jugant, però potser no saben que vas formar part del club com a jugadora.

A quina edat vas començar a jugar a bàsquet i on?

Vaig començar als 14 anys quan van passar pel col·legi preguntant qui volia jugar, i vaig decidir provar-ho. Encara que la meva relació amb el bàsquet vé de molt abans. El meu germà Jordi jugava a Sant Feliu i el meu pare va ser de la junta directiva del club.

Recordes quantes temporades vas jugar amb el sènior femení?

Vaig jugar fins als 20 anys a Sant Feliu. I després, vaig haver d'anar a jugar fins els 23 a Santa Cristina perquè aquí es va dissoldre l'equip.

Quin creus que van ser els teus defectes com a jugadora i quines les teves virtuts.

El meu defecte com a jugadora penso que era el meu caràcter, ja que sóc una persona impulsiva. D'altra banda, crec que la defensa era el meu fort a la pista.

Com a jugadora en quin o quins moments especials et quedes?

Em quedo amb totes les rialles i els bons moments dins i fora la pista amb les companyes.

Un parell de companyes amb qui jugaries un 3x3?

Jugaria un 3x3 amb la Maria Rosa Sais i l'Eva José.

Com bé saps no tenim equip sènior femení a Sant Feliu, com creus que es podria solucionar, tenint en compte que el club en té moltes ganes?

Bé, és una tasca difícil trobar un mínim de jugadores per poder crear un nou equip, donat que fa anys que no n'hi ha.

Series més partidària de recuperar les jugadores que tenim jugant fora de Sant Feliu, entre elles la teva filla Carla, per poder formar un sènior, o treballar des de baix i aconseguir que un grup de jugadores que ara podrien ser cadets pugin en bloc i poc a poc anar alimentant l'equip amb noies que van arribant a edat sènior?

Recuperar jugadores que estiguin en actiu és un feina complicada, ja que fa anys que juguen a altres clubs. D'altra banda, penso que s'hauria de seguir treballant en la base perquè les jugadores segueixin amb ganes de continuar jugant quan arribin a sènior i no es repeteixi la història. Així doncs, passa per valorar els equips femenins des d'un bon principi, i tenir-los en consideració, igual que amb els masculins.

Has estat entrenadora del Club, en quins equips?

Sí, des que era jove que vaig començar a ajudar a entrenar amb en Molina a un equip femení. També he entrenat amb la Marina Agustí i en Jordi Pujol durant tres temporades. A més, d'entrenar amb la meva filla dos temporades a mini i pre-infantil femení.

Quins moments o temporades el recordes de forma especial com a entrenadora?

Em quedo amb els aprenentatges de l'època d'en Molina, i haver intentat aplicar-los durant els anys següents. A més, de veure els progressos de les jugadores durant els anys. També, recordo amb especial carinyo les temporades amb Jordi i la Marina: els entrenament, partits, colònies, sopars...

Què li diries a un nen o nena que dubte si apuntar-se o no a jugar a bàsquet?

Primerament, li diria que ho provi, que no es quedi amb el dubte de si realment li agrada o no. I si és així, que agafi compromís amb l'equip i el club, i intenti aprendre tot allò que pugui per anar avançant com a jugador i com a persona, ja que el bàsquet no només és oci, sinó que també són valors. I que tot jugador/a aporta i tothom suma dins el conjunt de l'equip.

I als seus pares i mares?

Els diria que han de tenir en compte que el seu fill ha de gaudir jugant en un esport d'equip, i que el compromís és tant pels nens com pels pares. A més, de dir-los que confiïn en els entrenadors o entrenadores dels seus fills i en el club en general.

I per últim una jugadora o jugador professional que puguis posar d'exemple i algun que sigui o hagi jugat al club? (Toca mullar-se una mica)

Com a professional diria la Rosó Buch, ja que trobo que és una excel·lent jugadora i ambiciosa.

I com a jugadora del club, la Pili Cribillers, pel seu compromís i dedicació.

I un entrenador o entrenadora tant professional com del club?

Com a professional l'Eric Surís, actual entrenador de l'Uni Girona.

Entrenador del Club, recordo en Josep Maria Dalmau (EPD), ens feia anar a totes molt rectes, jajajaja

Moltes gràcies Lídia