Avui parlem amb...

LUCAS ROMAN

Bones Lucas,

La majoria de la gent que llegirà aquesta entrevista ja et coneix, però crec que és necessari situar-te dins el món del bàsquet a Sant Feliu.

A quina edat vas començar a jugar a bàsquet i on?

Als 12 anys varen fer una selecció a diferents escoles per formar l'equip infantil del Guíxols, la selecció la va fer en Juanito a la pista de la Corchera, aquest va ser el meu primer contacte amb el bàsquet.

Els que et recordem sabem que vas estar forces temporades a l'equip sénior, recordes quantes més o menys?

A l'equip sénior vaig estar-hi 8 Temporades. De la 84-85 a la 91-92.

Em consta que vas ser en més d'una temporada el màxim anotador de l'equip, quines eren les teves virtuts i quins creus que els teus defectes com a jugador?

Comencem pels defectes, perquè una cosa porta a l'altra. Sense cap dubte el meu caràcter va ser el pitjor com a jugador. Em va perjudicar molt, als 18 anys, pensar que ets més del que realment ets, et porta a prendre males decisions. Fins que no em vaig adonar que sense els meus companys no tenia futur a l'equip, no vaig fer el pas endavant que em va portar a l'altra pregunta. Crec que tenia facilitat per encistellar, tot i que aquesta pregunta la contestaria millor el que era el meu entrenador en Jordi Pujol o els meus companys i amics de l'equip.

Tens algun moment que recordis en especial del teu pas com a jugador de l'equip sénior?

Sí. El partir que vàrem jugar a la pista del Palamós, on amb una cistella als últims segons d'en Gay, ens donava l'ascens matemàtic a Segona Catalana.

També el dia que es va inaugurar el Pavelló Municipal de La Corchera i era l'últim partit de la temporada, amb totes les grades plenes, «gallina de piel».

Un parell de companys amb qui jugaries un 3x3?

Amb en Lluís Calvet i en Roch

Quin consell donaries als jugadors de l'actual sénior per a millorar com a jugadors?

El meu consell seria que l'estona de l'entrenament setmanal donin el màxim i que analitzin els partits del cap de setmana per millorar el nivell individual perquè l'equip en tregui el màxim profit.

Passem ara a la teva experiència com entrenador.

Quins equips has entrenat al club?

He tingut la sort de poder entrenar a totes les categories, tan masculines com femenines.

Quin moment o temporada el recordes de forma especial com a entrenador?

Em quedo amb totes, perquè totes t'aporten coses, però hi ha dues que potser són especials. La primera, l'etapa d'entrenador amb el meu amic Molina, entrenant al Junior Femení i després les dues últimes com a entrenador al club, amb el Cadet Masculí, un equip que em va apretar ell a mi.

En alguna temporada has estat entrenador de la teva filla Natàlia. Com es viu això a la pista i a casa?

És complicat. Hi ha moments de tensió perquè tinc un defecte o virtut, diga-li com vulguis, que tracto a tots els jugadors i a totes les jugadores per igual i els hi demano el màxim sempre i això comporta «roces».

Alguna vegada quan el partit o l'entrenament no havia anat bé, el desplaçament de tornada amb cotxe era «durillo». Però he tingut la sort de poder entrenar a la meva filla des de minibàsquet a Junior i no ho canviaria per res. He disfrutat de l'esport que m'agrada i he vist créixer esportivament a la meva filla.

Perquè vas deixar el món del bàsquet i creus que et tornarem a veure en una banqueta dirigint?

Han estat molts anys seguits i ja em començava a costar anar a entrenar. I si no dones el 100%, és millor parar.

Què li diries a un nen que dubte si apuntar-se o no a jugar a bàsquet?

Que ho provés. S'ho passarà bé i farà amics a part d'aprendre un bon esport d'equip.

I als seus pares?

Els hi diria que un esport d'equip com és el bàsquet ajuda molt a aconseguir valors importants a la vida, com el companyerisme o treball en equip. A part d'un ambient familiar on s'ho passarà molt bé.

I per últim un jugador o jugadora professional que puguis posar d'exemple?

Jo no posaria un jugador professional, ja que ells cobren per fer aquesta feina. Prefereixo posar algú amateur, que després de treballar tot el dia, es canvia i va a entrenar. Hi ha molts que podria posar d'exemple, però el meu referent és en Lluís Quintana, en Pau Descansi.

I un entrenador o entrenadora?

Com a entrenador, en Josep Molina, la millor persona que he conegut.

Moltes gràcies Lucas

* A la fotografia el podem veure amb el número 6.